2 comentaris:

Crec que aquest és un ritual compartit, al capdavall moltes vegades la vida no és re més que un gran cúmul d'actes quotidians i quan ens falta la xispa, començar costa. Però amb una bona dosi d'optimisme, tot solventat. Jo no vull ni parar-me a pensar-ho. Millor començar amb energia, una visita al blocs amics i despre´s, a les obligacions que en són moltes.
Des d'una nit d'insomni, una gran abraçada.

espero aconsegueixis dormir o descansar almenys, no he tingut mai aquest problema de l'insomni, sóc dels que posa el cap al coixí i ja es queda clapat, però la meva sogra si en pateix des fa anys i ho passa malament, ara es pren valium 5 i sembla li bastant be.