4 comentaris:

Una gran veritat i un gran haikú. De petits, tot ho veiem gran. En tots els sentits.

es així, tinc un poema a Anoharra, on parlo d'això, "si vols provar-ho quan vagis pel carrer, dissimuladament ajupa't i fes veure que et cordes les sabates, diu,... veuràs el món amb ulls d'infant."

Recorde qque a l'escola els arbres em semblaven gegants i després d'un temps quan la vaig tornar a visitar em vaig quedar decebuda en contemplar com n'eren de xicotets.

és així, tornar a algun lloc que recordaves de menut et dona aquesta sensació.