Quina precisió i quin detall més ben aconseguit entre la imatge i el text. La personificació del bosc i de l'últim llum del ranvespre inspira un sentiment molt delicat de melangia infinita. Sembla que tots dos s'abandonen a un estat contemplatiu. M'encanta.
Hi és la sensació de melangia, veus com el sol es va ponent i t'envaeix una certa laxitud. M'agraden molt les postes de sol i en canvi el que el veig es quan surt cada dia a trenc d'alba.
4 comments
4 comments
4 comentaris:
Quina precisió i quin detall més ben aconseguit entre la imatge i el text. La personificació del bosc i de l'últim llum del ranvespre inspira un sentiment molt delicat de melangia infinita. Sembla que tots dos s'abandonen a un estat contemplatiu. M'encanta.
Hi és la sensació de melangia, veus com el sol es va ponent i t'envaeix una certa laxitud. M'agraden molt les postes de sol i en canvi el que el veig es quan surt cada dia a trenc d'alba.
M'encanta retrobar aquestos comentaris ací després de tant de temps.
Del poema de Montse, que has deixat a Anoarra, et deixe ací la resposta. Allí no la puc deixar.
TOC, TOC
On ets
que no t'hi veig?
No cal (em contesta)
Dins teu,
molt endins, guarint-te.
perquè no pots deixar-hi un comentari? la Montse li ha deixat
Publica un comentari a l'entrada