Els ocells s'en van
arbres sense fulles
s'acosta l'hivern.

*
10 Komentar untuk "els ocells..."

Quan tornen els ocells
l'esperada primavera
duran a trossets.

els trossets d'herba per fer els seus nius...

Niuets d'ocellets
als primers gestos del verd
regalen un cant.

Açò s'anima, Francesc, M.A. és el nostre Love de Pega del cole.

La nova decoració del blog és una meravella. Sembla un lloc perfecte per on passar una agradable estoneta.

No hi ha manera de poder deixar-te el comentari a anoharra, el blog de poesia, així que ací el tens.
Crec que l'ombra simbolitza la projecció de l'èsser humà, allò que voldria ser, els eus somnis, ambicions, projectes, idealitzacions...que formen part del nostre jo i ens acompanyen sempre i en tot moment, fins i tot en l'últim viatge.
Per a mi forma part del teus magnífics poemes filosófics.
No sé quin poema em recorda, tambe t'has inspirat en Gil de Biedma o m'enganye.
El meu el vig fer després de llegir Màrius Torres. Sempre ajuda molt tenir algun referent, tot i que de vegades apareixen sols, sense més.

aquesta plantilla em va semblar més intimista, més addient pels haikus, cel·lebro que t'agradi

si que entren els comentaris a Anoharra, ja l'he baixa't el teu. Sembla que no entrin pero si.

És una manera de jugar amb la poesia. Juguem amb el nom Lope de Vega. Se'l va posar ell.

ara entenc el joc de paraules..molt diverti9t, per cert, clar, perque love de pega, sembla "amant dolentot" traduit més o menys literalment.