Publica un comentari a l'entrada

Joana ha dit... 2 de juliol de 2010 a les 17:52

D'un silenci, un altre, així com des del fons d'una música surt una nota que vibra i creix i s'esmuny. Així és com el silenci es torna mut.

Puja i baixa i amb ell els records, esperances, petites històries... Volem parlar, xillar i per tota resposta engolim el nostre crit.
Silencis, notes de superioritat, falsa ignorància, indiferència, rancúnia, despreci... què sé jo!
Silencis que transmeten, parlen, amaguen, embolcallen una vida. Què pretenen? Què amaguen?
De vegades, com digué Unamuno, la pitjor mentira.

F.Puigcarbó ha dit... 2 de juliol de 2010 a les 18:22

la pitjor mentida és la que volem escoltar.

[blogger]

Author Name

Formulari de contacte

Nom

Correu electrònic *

Missatge *

Amb la tecnologia de Blogger.