diumenge, de novembre 14, 2010 - 
4 comments
4 comments
el camí
l'home trepitja
els peus van fent el camí
el quitrà el mata.
*
l'home trepitja
els peus van fent el camí
el quitrà el mata.
l'home trepitja
els peus van fent el camí
el quitrà el mata.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
4 comentaris:
Molt bo Francesc, la vida és dura i llarga. Moltes vegades massa i tot, però de tant en tant ens podem trobar un ram de flors pel camí.
Si et passes pel bosc, veuràs un poema quqe he penjat de la mare d'una alumna, que espressa uns sentiments molt purs cap a la tasca docent tan desvaloritzada hui en dia. Aquesta ha estat la meua gran alegria del moment. De vegades unes poques paraules són més que suficient.
Que passes un bon diumenge, ací fa un dia mmolt assolellat, apte per a una bona passejada amb bici.
m'en vaig cap al bosc, ja vinc de fer la passejada en bici
Hui m'he quedat esperant un altre haiku.
T'he contestat al meu blog i t'he explicat una cosa sobre l'agret, però no sé si coneixes aquesta flor. no segueixes els comentaris per gmail???
Jo si ho faig i així m'entere de les ineraccions entre els comentaristes des del mateix mail, sense necessitat d'entrar al blog!!!
si no m'aclaro jo! que tinc una edat provecta. Ara em passo pel bosc.
Publica un comentari a l'entrada