4 comentaris:

Per aixó prefereixen la primavera.

Hola estimat Francesc!

M'agradaría que em diguesis algo d'aquest text:

(Haikuanera que va haikuando de noche)

Vete, vete tanto que
al volver, sólo puedas permanecer
de buena voluntad aquí

En mi refugio
tus caricias, tus palabras y
tu aliento puro conmigo

Por tiempo indefinido
sin mayores desilusiones, queden en el camino
nuestras huellas, nosotros juntos...


Andri.

Petons

Em pots corregir, si vols.

T'ho agrairía!!

Andri

veuràs! no solc opinar sobre poesia, perquè és molt complex fer-ho, simplement veig si m'agrada un poema o no, i aquest m'agrada, potser el final...

Por tiempo indefinido
nuestras desilusiones, quedaran en el camino
nuestras huellas, nosotros juntos...

salut