dijous, de gener 27, 2011 - 2 comments FRÀGILS Éssers fràgils som, deixats de la ma dels Déus, a la nostra dissort. *
2 comentaris:
Fràgils i al temps delicades. En adonar-nos de la finitud necessitem cercar la transcendència i fem despertar la sensibilitat per a retenir-les i no deixar-les escapar.
deu ser una reaccio natural, viure cada instant com si fos l'ùltim.
Publica un comentari a l'entrada