Passen calmosos
els clars dies de l'estiu
Silenci d'oblit.

*

.
2 Komentar untuk "passen calmosos"

D'un silenci, un altre, així com des del fons d'una música surt una nota que vibra i creix i s'esmuny. Així és com el silenci es torna mut.

Puja i baixa i amb ell els records, esperances, petites històries... Volem parlar, xillar i per tota resposta engolim el nostre crit.
Silencis, notes de superioritat, falsa ignorància, indiferència, rancúnia, despreci... què sé jo!
Silencis que transmeten, parlen, amaguen, embolcallen una vida. Què pretenen? Què amaguen?
De vegades, com digué Unamuno, la pitjor mentira.

la pitjor mentida és la que volem escoltar.